TRUCADORS / PICAPORTES / ALDABAS / DOOR KNOCKER: CIUTADILLA - L'URGELL

dijous, 7 de maig del 2009

CIUTADILLA - L'URGELL - CATALUNYA

19 comentaris:

Anna7 de maig del 2009, a les 1:37
M'agrada molt!!!!

Ja intentaré estar atenta i captar alguna imatge per fer alguna donació per aquest blog tant "xulo".
Petonets
ResponElimina
Respostes
Wambas7 de maig del 2009, a les 11:27
Ostres, molt interessant!

Jo revisaré també les meves fotos a veure si trobo alguna que pugui aportar a la col3lecció

Una abraçada
ResponElimina
Respostes
Susi7 de maig del 2009, a les 13:10
Hola Te,
Hauries de classificar els trucadors per països. Si poses la opció etiquetes, les persones ho podrem consultar: Catalunya, Espanya, França....
És molt bona idea això del teu blog de trucadors.
Tinc a la biblioteca el Josep Estruel càmera en mà, disposat a plasmar tot el que trobi pel nostre poble.
Una abraçada
Susi
ResponElimina
Respostes
Henry The VIII7 de maig del 2009, a les 13:19
Molt original la idea d'aquest blog. Qualsevol dia d'aquests us envio una afoto.

Alutacions (abreviatura de salutacions)
ResponElimina
Respostes
baile de Civilizaciones7 de maig del 2009, a les 13:55
es un placer ver cuanto subes. Gracias
ResponElimina
Respostes
With7 de maig del 2009, a les 15:10
molt maco el blog Té! Tot un art de vegades oblidat!
Per aqui encare s'en troben alguns (no gaires)...ja els fotografiare i t'els faré arribar!
ResponElimina
Respostes
Anònim7 de maig del 2009, a les 15:48
Un fuerte abrazo. Qué genial ir aportando más historias de la creatividad de la gente.
Enviar los mejores deseos y nos veremos... por acá o por allá... abrazos a todo el equipo Té la Mà Maria y a Arcadi.
ResponElimina
Respostes
noveldaytantos7 de maig del 2009, a les 16:02
Ni m'imaginava que podrien haver-ne de tantíssimes classes. Bon recull.
ResponElimina
Respostes
Brisa de Amor7 de maig del 2009, a les 18:19
Hola Te la!
Hola hola hola amigazo queridoooooo, que bello este blog!!! bien sabes lo que amo el arte y esto es arte y del bueno!
Felicitaciones

petonets desde Argentina
ResponElimina
Respostes
Salvador Guinart7 de maig del 2009, a les 19:46
Té,
Juntament amb el Ricardo Santiago i 6 ó 7 persones més, et considero un luxe que passis pel meu bloc i diguis la teva.
Dit això, dona't per abraçat tu també.
Sobre el que em dius del teu nou blog, desconeixia que ho haguéssis fet, però et vaig seguint pel Facebook (quan et deixen! ;-))
Que lo sepassssss. I per cert, tota una troballa que m'agrada moltíssim això dels trucadors.
Enhorabona amic.
Ja hi pots comptar que m'aniré passant.
Una abraçada i...
Salut!!
ResponElimina
Respostes
Gabriel7 de maig del 2009, a les 20:01
És un blog super curiós!!! D'un detall tan quotidià com els picadors de les portes en puguin sortir tantes fotos...Realment m'heu picat la curiositat si en el meu arxiu fotogràfic en tinc alguna.
Una salutació i endavant!
ResponElimina
Respostes
Joan de Peiroton7 de maig del 2009, a les 20:15
Quina surpresa més bona!!!Ara en passar davant les portes pensaré en tu, a veure si te'n puc fer aprofitar de les boniques! En tot cas tornaré!!! Salut!
ResponElimina
Respostes
Unknown7 de maig del 2009, a les 21:22
Gràcies per donar-me a conèixer aquest nou bloc. Crec que en tinc un o dos de bonics que vaig fotografiar perquè em van cridar l'atenció. Te'ls enviaré.
Quina passada de bloc.
Una abraçada!!!!
ResponElimina
Respostes
Waipu Carolina7 de maig del 2009, a les 22:49
hola amigo,
siempre paso a mirarte aunque no pueda ponerte comentarios por falta de manos disponibles, jaaaa,
ultimamente siempre aprovecho a ver los blogs con jan pol pegado al pecho...

me encantó esta idea, muy original.

un abrazo

siempre,

waipucarol
ResponElimina
Respostes
fra miquel7 de maig del 2009, a les 23:06
Felicitats, te la mà! per aquest natalici-blog tant interessant.
Qui no te algun trucador fotografiat?
Segur que en trobaré algun per a la teva col•lecció. Ara no volto tant, però, en dec tenir uns quants de retratats. A mi m'agrada fotografiar portes senceres.

Gracies també per seguir el meu blog. Seràs benvingut a tot hora

Una abraçada i endavant amb els trucadors!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas7 de maig del 2009, a les 23:37
Doncs ja passarem per aquí i mirarem de col·laborar si trobo algun trucador interessant. petonets
ResponElimina
Respostes
Laia Martínez8 de maig del 2009, a les 0:22
ostres! bona idea hehe ja faré fotos de picaportes i us les passo! un recull curiós, històric i ben bonic :) fins la propera
ResponElimina
Respostes
GAIA8 de maig del 2009, a les 0:39
Fantàstic picaportes. Molt treballat i de gran bellesa
ResponElimina
Respostes
Cèlia8 de maig del 2009, a les 21:38
L'altre dia em vaig adonar que ja ningú surt a passejar sense una càmera...
ResponElimina
Respostes

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

HISTÒRIA DEL TRUCADOR O PICAPORTA

Un trucador o picaporta o també, picador de porta, és una peça de metall que es posa a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa porta, de vegades sobre la cabota d'un clau gros o fins i tot sobre una petita enclusa. Es fabrica de diferents materials, preferentment ferro o llautó.

Història

Picaporta o picador de porta

Picaporta conegut com la mà de Fàtima (Orléans)

Les primeres picaportes a l'Edat Mitjana van ser amb forma de martellet suspesos de les portes per la part exterior. La forma més típica i ben antiga és la d'argolla (de ferro les més antigues), generalment unida a un cap de bronze. Es donaven cops amb l'anella sobre un cap de clau bastant gros i a les portes d'algunes esglésies eren un signe d'asil que es demanava agafant aquesta anella. Servien a més a més com tiradors per tancar la porta.

N'hi ha amb forma de cap de lleó, de grifó o de quimera. De lleó eren, per exemple, els picaportes de la portada de la catedral de Puy-en-Velay del segle XI i una altra del segle XIII de la porta occidental de la catedral de Noyón. Aquesta classe de picaportes es van destinar especialment a les portes de les esglésies sens dubte perquè així ho demanava la tradició del dret d'asil. De tan antic costum en parla Sant Gregori de Tours.

La forma de martell es va usar més en les cases particulars. Els més antics eren molt senzills i estaven adornats amb gravats a burí. Del segle XV, n'hi ha molts exemplars de ferro forjat entre els quals se'n poden veure de preciosos delicadament forjats i cisellats i amb escut pintat dels colors heràldics corresponents. Caminant el temps, aquestes picaportes van caure una mica en desús i només es van conservar per a les portes de les habitacions rurals. Se sap que en les portes dels castells va haver picaportes sens dubte no adherides més que a les fulles de les poternes sense pont llevadís o a les portes de les muralles exteriors.

picaporta amb forma de lleó

Es conserven encara a moltes portes d'esglésies i en cases senyorials notabilíssims exemples de picaportes molts d'ells de gran valor artístic. La forma més antiga i també més usual va ser la d'argolla suspesa bé d'una anella bé d'un cap de lleó o grifó que es destaca en el centre d'una placa circular o en el vèrtex d'un con la base del qual està sobre la porta. L'argolla sol estar acabada amb quatre cares adornades amb labor lineal gravada que es repeteix generalment en el disc. Es descobreix en tots els caràcters d'aquests picaportes una influència de l'art àrab.

A la catedral de Baiona de França hi ha un exemplar molt notable en ferro de treball espanyol molt ric d'adorn de cap de grifó que amb la boca subjecta a aquella. Sembla datar del segle XIII i sens dubte, el tipus artístic persistir en el XIV ja a la península abunden exemplars que només varien en la mida. En molts d'ells com a la porta mudèjar (segle XIV) de la sagristia dels Calzes a la catedral de Sevilla el cap de grifó destaca del centre d'una estrella. Molt més antic, del segle XI, és el picaporta de la porta àrab del castell de Daroca que avui es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Consisteix en una simple argolla pendent del vèrtex d'un con tot de ferro. Una altra forma molt usual és la de tirador format per un gruix ferro corbat de manera que els seus extrems regiren cap a fora passant per dos anelles o abraçadores de suspensió.

A Àvila, hi ha alguns exemplars, i també en cases modestes, d'unes baldes que fan de tirador per la qual cosa ofereixen dos semicercles a la part de l'articulació. A Toledo, abunden més els d'argolla. També n'hi ha d'argolla a Barcelona.

El Renaixement va produir també bells picaportes volent extremar el seu art els serrallers. El tema més comú són dues S contraposades. També es van fer, encara que per excepció, picaportes de pedra. Bon exemple d'això són els dos de serpentina formats per una gran argolla suspesa de la gola d'un lleó que van pertànyer al palau de Carles V a Granada i que es troben al Museu Arqueològic Nacional.

Els picaportes ara caiguts en desús, per raons òbvies de l'evolució, van tenir durant molts segles una funció molt important, avisar els inquilins de l'habitatge de l'arribada d'un visitant. A ciutat on les cases tenien pisos, és va crear un llenguatge propi dels picaportes, aquest consistia en donar un cop sec per a cada planta, és a dir el primer pis li corresponia donar un cop sec, quan és volia avisar el segon pis calia donar dos cops secs i així fins al pis que volies avisar. Quan al replà del pis que volies avisar tenia dues portes i calia avisar a la segona porta (exemple: 2n 2a) el sistema consistia en donar dos cops secs seguit d'un anomenat repicó ( un seguit de cops més pausats, que el cop sec). (font Viquipèdia)